Del Penedès a Mendoza: la ruta d’un grup vitivinícola amb ànima familiar
19 d'octubre de 2026
No hi ha comentaris
Hi ha vins que s’associen immediatament a un territori, a un clima i a una manera de viure. L’albariño de Rías Baixas n’és un: un vi blanc atlàntic, fresc i aromàtic, que ha passat de ser un tresor local gallec a convertir-se en una de les referències del vi espanyol més reconegudes i buscades tant dins com fora del país. Entendre què hi ha darrere d’aquest reconeixement —el territori, la varietat, la manera d’elaborar-lo— és la millor manera d’apreciar-lo del tot quan arriba a la copa.
En aquest article repassem per què l’albariño de Rías Baixas té aquest caràcter tan singular i com treure’n el màxim profit a taula.
Rías Baixas és una denominació d’origen situada al sud de Galícia, a la província de Pontevedra, en un paisatge de ries, granit, eucaliptus i verd atlàntic que no s’assembla a cap altra regió vitivinícola espanyola. El clima és oceànic: pluges abundants, temperatures suaus durant tot l’any, humitat alta i una llum tamisada molt diferent de la del Mediterrani o la Meseta. Aquestes condicions, que en altres latituds farien difícil la maduració del raïm, aquí són precisament les que donen a l’albariño la seva personalitat.
La vinya a Rías Baixas es conrea en un sistema d’emparrat alt —els ceps es condueixen en pèrgoles a més d’un metre i mig de terra— que facilita la ventilació dels raïms, redueix el risc de malalties fúngiques pròpies del clima humit i permet que el raïm maduri amb equilibri entre sucre i acidesa. El sòl granític, pobre en nutrients però amb bona retenció d’humitat, hi afegeix aquell punt mineral que els tastadors reconeixen fàcilment en els millors exemplars de la denominació.
L’albariño és una varietat autòctona del nord-oest peninsular, emparentada històricament amb varietats del nord de Portugal, on s’elaboren els famosos vinhos verdes. És un raïm de pell gruixuda, gra petit i acidesa natural alta, cosa que el fa especialment resistent en un clima humit i li permet conservar la frescor aromàtica fins i tot en les anyades més càlides.
A la copa, l’albariño de Rías Baixas presenta un color groc pàl·lid amb reflexos verdosos, bombolla fina quan és jove i un perfil aromàtic molt reconeixible: fruita de pinyol com el préssec i l’albercoc, cítrics (aranja, llima, llimona), flors blanques i un fons mineral i lleugerament salí que recorda el iode i la marinada. A la boca és fresc, d’acidesa vibrant, amb un cos mitjà que el fa molt fàcil de beure però amb prou personalitat per acompanyar plats amb caràcter.
És precisament aquesta combinació —frescor, aroma, salinitat i acidesa— la que explica per què aquest vi ha conquerit mercats tan exigents com el nord-americà, el japonès o l’escandinau, on els vins blancs atlàntics encaixen perfectament amb les gastronomies locals.
L’albariño és un dels vins més versàtils de la gastronomia espanyola, especialment en tot el que té a veure amb el mar. Els seus maridatges més clàssics i encertats són:
Més enllà d’aquests maridatges clàssics, l’albariño funciona molt bé com a vi d’aperitiu, especialment en versions joves i molt fresques servides ben fredes, entre 8 i 10 ºC. També està guanyant presència a les taules internacionals com a alternativa a blancs més coneguts com el sauvignon blanc de Nova Zelanda o el pinot grigio italià, amb els quals comparteix frescor però als quals supera en complexitat aromàtica i caràcter territorial.
La imatge més estesa de l’albariño és la del vi jove, embotellat la primavera següent a la verema i a punt per beure dins l’any. És l’estil més popular i el que millor representa la frescor i l’explosió aromàtica de la varietat. Però també hi ha un albariño de guarda, elaborat amb criteris de criança més ambiciosos —fermentació en bóta, envelliment sobre lies, fins i tot alguna criança en roure— que dona lloc a vins més complexos, amb més cos i amb una capacitat d’evolució en ampolla que sorprèn els qui s’hi acosten pensant que l’albariño és sempre un vi de consum immediat.
Aquests albariños amb més temps d’elaboració i guarda obren una dimensió nova de la varietat: notes de mel, cera, fruits secs i espècies suaus, amb una acidesa que continua sent la columna vertebral però integrada en un conjunt més rodó i persistent.
Dins del projecte de Ferrer Wines, la denominació hi és representada per Vionta, el celler gallec del grup especialitzat en albariño. La incorporació de Vionta al catàleg no és només una decisió comercial per afegir un blanc atlàntic a una oferta dominada per escumosos i negres d’interior: és el reconeixement que Rías Baixas té una identitat pròpia, difícil de reproduir en cap altra latitud, i que l’albariño és una varietat que mereix el mateix nivell d’atenció i cura que els grans ulls de llebre de la Rioja o la Ribera del Duero.
En un grup vitivinícola que abasta des del Penedès fins a Mendoza, passant per la Xampanya i el Priorat, Vionta aporta aquell contrapunt fresc i atlàntic que equilibra el catàleg i que connecta amb un perfil de consumidor que busca blancs amb caràcter, personalitat i una història al darrere tan sòlida com la de qualsevol gran negre espanyol.
Aquest vi fa anys que creix en exportacions i en reconeixement internacional, i tot indica que aquesta tendència té recorregut per endavant. La demanda global de vins blancs frescos, aromàtics i amb identitat territorial no ha parat de créixer, i l’albariño compleix tots aquests requisits amb una autenticitat que no es pot fabricar: ve d’un territori concret, d’una varietat específica i d’una tradició de segles que li dona un fons cultural difícil d’imitar.
